Història


Història

Albocàsser és un paradigma magnífic de les possessions mallorquines, on la història, el patrimoni i l’explotació agropecuària es combinen de manera exemplar. L’origen de la finca arranca durant el domini andalusí de l’illa (902-1229 dC), d’on prové la seva denominació actual. El topònim Albocàsser prové de la paraula Albu-Kasi, que significa «pare de Kasí». Després de la conquesta catalanoaragonesa va formar part de la part que li va correspondre al comte de Rosselló, Nunó Sanç. D’aleshores ençà, ha estat vinculada a diversos propietaris, entre els quals destaca la família manacorina Andreu, a qui va pertànyer entre els segles xv i xvi. També eren propietaris d’altres possessions del municipi, com Son Pere Andreu, Son Jaume Andreu, Son Perot Andreu, Es Pou Nou, Es Bessons, l’Hort dels Magallons, Alqueria Diana, etc.

De pertànyer a aquesta estirp local, va passar —com moltes altres possessions mallorquines— a formar part del patrimoni de l’alta noblesa de la capital, primer dels Despuig i més tard dels Verí. Als primers s’ha d’atribuir la capella renaixentista que s’alça just davant la casa, un dels oratoris rurals més interessants de l’illa. A més de l’ornamentació característica d’aquests època, podem contemplar-hi l’escut heràldic dels Despuig. Mentre pertanyia als Verí, la finca va assolir les quotes més altes d’explotació agropecuària, en el marc de la qual destacava sobretot la producció de vi. En aquesta època, Albocàsser també incloïa les possessions veïnes de Son Joan Jaume, Son Ameret i Son Gener. El 1918 la finca va ser valorada en 14.590 lliures i el 1865 tenia una superfície d’unes 850 quarterades (604 hectàrees).

A principis dels segle xx, va pertànyer a la família Fuster Puigdorfila i posteriorment al financer Joan March Ordines, que la va parcel·lar. Foren els seus arrendataris —els Oliver, naturals de Sant Joan— qui la van adquirir més endavant, de manera que en van esdevenir els propietaris durant bona part del segle passat. D’aquesta família va destacar el literat Joan Oliver, que firmava les seves obres com «Joan d’Albocàsser».

La documentació històrica ens demostra que la possessió es va explotar de manera intensa i planificada des dels seus orígens: ramaderia bovina i ovina, horta per a l’autoconsum, extensos sembrats per als cereals i finalment una vinya prou rendible, de la qual es produïa vi a la mateixa finca. Hi acudien nombrosos grups de pagesos de la zona (no només de Manacor, sinó també de Felanitx) per conrear-la i explotar-ne els recursos.

A més, la possessió conserva arquitectònicament tots els vestigis de la seva dilatada història: restes medievals, una capella renaixentista (una de les més destacades de la ruralia mallorquina i de la qual ja es té constància en el segle xiv), un celler espectacular, amplis espais agropecuaris, etc.

Albocàsser és, al capdavall, un exemple magnífic de la història rural de Mallorca, amb una gran projecció de futur.